Les lesions en el judo

Amb l'entrada d'ahir sobre l'orella de coliflor, m'han arribat dues consultes a través de l'e-mail sobre les lesions més habituals que es produeixen en el judo. Intentaré contestar-les aquí.

La realitat és que en judo, en comparació amb altres esports com el futbol, el basquet, el tennis o l'atletisme, es produeixen molt poques lesions. I això, tenint en compte tant els entrenaments com els campionats dels diferents nivells (des dels locals i provincials fins els internacionals, passant pels campionats d'àmbit estatal).

Amb tot, no us vull enganyar i us he de dir que els judoques també ens lesionem. D'aquesta manera, les lesions que poden afectar de manera més habitual un judoca poden ser:

• traumatismes i luxacions a l'espatlla
• sagnat del nas
• esguinços i luxacions dels dits de les mans (és habitual la utilització d'esparadrat per evitar-los o per preotegir els afectats)
• altres contusions de caràcter lleu

Altres lesions menys freqüents que poden patir els judoques (totes evitables):

• luxacions dels colzes
• luxacions de l'húmer (més freqüents en nens que en adults)
• fractura de la clavícula
• subluxacions cervicals
• lumbàlgies
• esguinços i ruptures dels lligaments dels dits dels peus
• esguinços i trencaments del lligament lateral extern del turmell
• trencament del lligament lateral intern del genoll
• trencament del lligament creuat anterior
• trencament o fisura del menisc intern

El fet que hi hagi tant poques lesions es produeix gràcies a diversos factors com són que:

• s'acostuma a practicar un bon escalfament previ als entrenaments i les competicions (amb estiraments musculars i exercicis de flexibilitat de les articulacions) i també es recomana que es facin sessions d'estiraments en acabar.
• els entrenaments estan sempre dirigits per un professor, que els programa de manera que vagin de menor a major intensitat
• el sistema i la corba d'aprenentatge del judo fa que s'ensenyi primer a caure i després les diverses tècniques en funció de la seva complexitat i perillositat.
• el judo potencia la musculatura general dels seus practicants i fa que hi hagi més resistència a les lesions en zones del cos que podrien patir-les més fàcilment.
• es té especial atenció a les condicions del lloc on s'entrena (especialment el tatami per evitar que hi hagi espais entre les diverses peces que el formen i que algú pugui trencar-se un dit del peu en ficar-li involuntàriament, però també en relació a la protecció de les parets, de possibles columnes, etc.).
• es prohibeixen i penalitzen les accions i tècniques que poden posar en perill tant la nostra integritat física com la del rival en el tatami.

A banda, realitzar exercicis específics per augmentar la força i mantenir una dieta rica en proteïnes i amb molta glucosa per desenvolupar l'elasticitat també ens ajudaran a mantenir-nos en el millor estat de forma possible i, el que és més important, allunyats de les lesions a les articulacions i els músculs.