Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lesions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lesions. Mostrar tots els missatges

29 de maig 2008

L'escalfament en el Judo

Escalfament de judo infantilEn el Judo, a l'igual que en la majoria d'esports, és molt important realitzar un bon escalfament abans de cada sessió per poder evitar possibles lesions.

L'escalfament ens ajudarà a poder realitzar els exercicis de la classe o la competició sense riscos i posarà el nostre cos en situació davant l'esforç físic que realitzarem a continuació.

És recomanable seguir una pauta que afecti tots els músculs i articulacions amb els que haurem de treballar però també és interessant anar afegint variacions per no fer l'escalfament tan monòton. L'escalfament s'ha d'adequar a l'edat i estat físic dels participants i pot incloure des de jocs per als més petits fins a randoris al terra pels adults, passant per una àmplia gamma d'exercicis i estiraments destinats a aquesta finalitat.

En el cas de judoques principiants és recomanable que el professor ensenyi correctament què s'ha de fer i controli en cada moment la realització de l'escalfament per tal que els alumnes el facin de la millor manera possible. Amb l'edat i l'experiència els escalfaments es poden anar fent més autònoms i és cada judoca el que decideix els exercicis que necessita, tot i que sempre és millor que el mestre doni algunes indicacions sobre el treball que té previst en l'entrenament.

L'escalfament serà diferent si ens trobem en una classe d'iniciació al judo, un entrenament d'adults o una competició. En tots els casos però, és important que no es facin pauses entre mig de la sessió d'escalfament i que es realitzin els exercicis de manera consecutiva sense reposar fins haver acabat.

Els escalfaments de judo han d'incloure exercicis i repeticions individuals de les tècniques i desplaçaments que es realitzaran a continuació, ja siguin a terra o de peu dret, per tal d'augmentar la coordinació dels moviments i la velocitat d'execució i per poder automatitzar-los perquè surtin espontàniament en la pràctica habitual del judo.

El més important és que l'escalfament que realitzem s'adeqüi a l'exercici que haguem de fer a continuació ja que si deixem alguna zona del nostre cos sense preparació i després l'hem d'utilitzar "en fred" mentre entrenem o competim tenim més possibilitats de lesionar-nos.

Finalment, després de realitzar l'esforç físic és recomanable fer una sessió d'estiraments per destensar el cos i tornar-lo a la dinàmica habitual, però d'això ja en parlarem en un altre article.


Agraïments a Dojo Kimura, Judo en Costa Rica i Yudo Linger pels continguts i la imatge d'aquest article.

19 de novembre 2007

Les lesions al genoll, les més habituals en el Judo

Genoll lesionat
Un estudi al que hem tingut accés des d'El Blog del Judo demostra que les lesions al genoll són les més habituals en el nostre esport, per sobre de les d'espatlla, les de turmell o les dels dits dels peus, entre d'altres.

La investigació l'han fet Daniel Barsottini, Anderson Eduardo Guimarães i Paulo Renato de Morais, del Research and Development Institute, de la Universidade do Vale do Paraíba (UNIVAP), al Brasil, i han estudiat els casos tant de diversos judoques de sexe masculí com femení.

Les principals lesions amb les que s'han trobat han estat les següents:


LESIÓ
HOMES
DONES
TOTAL
%
genoll
11
7
18
23
espatlla
8
4
12
16
turmell
8
3
11
14
dits dels peus
4
5
9
12
dits de les mans
7
1
8
10
tòrax
4
1
5
6
canell
2
1
3
4
clavícula
2
0
2
3
dors lumbar
2
0
2
3
colze
1
1
2
3
engonal
1
1
2
3
tíbia
1
0
1
1
braç
1
0
1
1
nas
0
1
1
1
cap
1
0
1
1
TOTAL
53
25
78
100



L'estudi és molt més extens i com a dada interessant m'agradaria destacar la relació que han establert entre aquestes lesions i les diverses tècniques de judo existents. D'aquesta manera, han arribat a la conclusió que Ippon seoi nage (amb 16 lesionats) és la tècnica que provoca més lesions, seguida de prop per Tai otoshi (14) i, a més distància, Uchi mata (6) i Harai goshi (4).

Cal dir que es tracta d'un estudi científic basat en 78 casos reals, dels que un 20% eren cinturons negres, un 50% cinturons marrons i el 30% restant, cinturons de menys nivell. Com sabeu, poden existir altres estudis que ofereixin resultats diferents però crec que la informació que proporciona aquest, es prou raonable... Si no, feu la prova i pregunteu als vostres clubs o als vostres amics i coneguts judoques, quines lesions han patit. Veureu com l'estadística és molt semblant a la dels amics de la UNIVAP.

Finalment, només em queda dir-vos que podeu veure un resum de l'estudi sobre la relació entre tècniques i lesions entre els practicants del judo fent clic sobre aquest link (document en anglès).

28 de març 2007

Les lesions en el judo

Home de Vitruvi amb les lesions més habituals en Judo
Amb l'entrada d'ahir sobre l'orella de coliflor, m'han arribat dues consultes a través de l'e-mail sobre les lesions més habituals que es produeixen en el judo. Intentaré contestar-les aquí.

La realitat és que en judo, en comparació amb altres esports com el futbol, el basquet, el tennis o l'atletisme, es produeixen molt poques lesions. I això, tenint en compte tant els entrenaments com els campionats dels diferents nivells (des dels locals i provincials fins els internacionals, passant pels campionats d'àmbit estatal).

Amb tot, no us vull enganyar i us he de dir que els judoques també ens lesionem. D'aquesta manera, les lesions que poden afectar de manera més habitual un judoca poden ser:
  • traumatismes i luxacions a l'espatlla
  • sagnat del nas
  • esguinços i luxacions dels dits de les mans (és habitual la utilització d'esparadrat per evitar-los o per preotegir els afectats)
  • altres contusions de caràcter lleu

Altres lesions menys freqüents que poden patir els judoques (totes evitables):

  • luxacions dels colzes
  • luxacions de l'húmer (més freqüents en nens que en adults)
  • fractura de la clavícula
  • subluxacions cervicals
  • lumbàlgies
  • esguinços i ruptures dels lligaments dels dits dels peus
  • esguinços i trencaments del lligament lateral extern del turmell
  • trencament del lligament lateral intern del genoll
  • trencament del lligament creuat anterior
  • trencament o fisura del menisc intern
El fet que hi hagi tant poques lesions es produeix gràcies a diversos factors com són que:
  • s'acostuma a practicar un bon escalfament previ als entrenaments i les competicions (amb estiraments musculars i exercicis de flexibilitat de les articulacions) i també es recomana que es facin sessions d'estiraments en acabar.
  • els entrenaments estan sempre dirigits per un professor, que els programa de manera que vagin de menor a major intensitat
  • el sistema i la corba d'aprenentatge del judo fa que s'ensenyi primer a caure i després les diverses tècniques en funció de la seva complexitat i perillositat.
  • el judo potencia la musculatura general dels seus practicants i fa que hi hagi més resistència a les lesions en zones del cos que podrien patir-les més fàcilment.
  • es té especial atenció a les condicions del lloc on s'entrena (especialment el tatami per evitar que hi hagi espais entre les diverses peces que el formen i que algú pugui trencar-se un dit del peu en ficar-li involuntàriament, però també en relació a la protecció de les parets, de possibles columnes, etc.).
  • es prohibeixen i penalitzen les accions i tècniques que poden posar en perill tant la nostra integritat física com la del rival en el tatami.

A banda, realitzar exercicis específics per augmentar la força i mantenir una dieta rica en proteïnes i amb molta glucosa per desenvolupar l'elasticitat també ens ajudaran a mantenir-nos en el millor estat de forma possible i, el que és més important, allunyats de les lesions a les articulacions i els músculs.

27 de març 2007

L'orella de coliflor

Orella de coliflorL'altre dia uns amics em preguntaven per què molts judoques tenien les orelles deformades. Em va semblar un bon tema per tractar en el blog i aquí ho teniu:

La pràctica de qualsevol esport pot comportar que es produeixin lesions i, el cas del Judo no és una excepció. Avui però, no parlarem de les lesions que pateixen més freqüentment els judoques sinó d'una dolència concreta i curiosa que afecta alguns judoques: l'orella de coliflor.

Aquest tipus de lesió no és característica únicament del judo sinó que també poden patir-la els jugadors de rugby, el boxadors i els practicants de la lluita lliure. Es produeix per l'efecte de petites lesions continuades o com a conseqüència d'un sol cop en les parts toves de les orelles i produeix un hematoma residual entre la pell de l'orella i el cartílag.

Un cop passa, es pot tractar de manera efectiva aplicant-hi gel el més aviat possible. Si la inflamació dura més de 24 hores s'hi pot aplicar una crema d'enzims i també es pot treure la sang acumulada mitjançant una agulla, fet que reduirà el dolor i que evitarà que l'orella ens quedi deformada permanentment. Es pot evitar utilitzant uns protectors específics (com els que utilitzen els lluitadors).

Tot i que aquestes lesions poden fer que les orelles tinguin un aspecte una mica desagradable, en el món del judo, es considera de manera positiva els judoques que les tenen ja que indiquen que han entrenat durament. Alguns judoques d'alt nivell han patit la lesió però això no vol dir que tots els campions les hagin de tenir. La veritat és que depèn de les característiques físiques de cadascú i que, les persones amb les orelles més dures i menys flexibles tenen més possibilitats de patir aquesta lesió.

Si us passa, no dubteu en anar al metge.