Escapar-se de Niju garami

En el Kosen Judo (la modalitat de judo que potencia més el Ne waza o judo a terra) es coneix el Niju garami com a "mitja guàrdia" i es produeix quan l'adversari ens agafa una de les nostres cames per evitar la nostra progressió.

Per als no iniciats, cal recordar que en el Ne waza, si agafem les cames de l'adversari entre les nostres i no es produeix cap moviment per desencallar la situació, l'àrbitre assenyalarà Mate, el crit que indica que hem de parar el combat i continuar des de la posició inicial.

El vídeo de demostració ens mostra un seguit de possibilitats i moviments d'evasió per poder sortir d'entre les cames, poder-nos desfer del nostre Uke i passar a una immobilització o luxació.

Kosoto gake

El primer vídeo d'avui està dedicat a la instrucció sobre Kosoto Gake. És a càrrec de Jacques Leberre, 9è Dan, i tot i que no hi podrem veure la projecció sí que ens serveix per aprendre els punts a tenir en compte per executar-la correctament.

A continuació podeu veure una aplicació pràctica de Kosoto Gake, utilitzada com a contra de Tai Otoshi.

I finalment un parell d'aplicacions en competició per veure'n la seva eficàcia i espectacularitat.

Vídeo sobre els ukemis en Judo

Quan començava a escriure aquest blog, a finals del 2005 i principis del 2006, vaig fer un breu article sobre les caigudes o ukemis en el Judo i sense adonar-me'n gairebé no n'hem tornat a parlar des d'aleshores.

És per aìxò que, avui, quan he vist aquest vídeo, no ho he dubtat ni un moment i l'he volgut compartir amb tots vosaltres per il·lustrar el que dèiem en aquell article de principiant.

És un vídeo molt bàsic que als que ja en sabeu us pot semblar avorrit però que és molt interessant per a tots aquells que comencen en el Judo per saber com s'aprèn a caure. Si encara no en sabeu, no ho dubteu, feu-hi una ullada i a practicar!

Infografia sobre què és el Judo

A través d'Arajudo hem arribat a la web de Consumer Eroski on tenen una infografia interessant que resumeix en uns senzills passos què és el Judo.

Us deixo la infografia sobre Judo a continuació però, si voleu, podeu consultar-la directament a la web de la revista Consumer Eroski.

Kouchi Gake per Hiroshi Katanishi

Us deixo un vídeo interessant protagonitzat per Hiroshi Katanishi, 7è Dan, que ensenya una manera interessant de fer Kouchi Gake.

Personalment, m'ha agradat veure'l perquè busca i crea l'oportunitat d'entrar agafant només una de les mànigues del seu Uke, i això ens pot donar alguna idea de cara a aquells combats on ens costa agafar el kumikata tradicional a dues mans.

Vist així sembla d'allò més fàcil oi? A veure qui ho prova i ens pot explicar com li ha anat.

Nova normativa de Judo

Darrerament he pogut llegir en diversos llocs que, a partir de l'1 de gener de 2009, entra en vigor una nova normativa d'arbitratge en Judo que afectarà la manera de fer judo en competició.

La nova normativa arbitral de la Federació Internacional de Judo té uns quants elements a tenir en compte que resumeixo a continuació. Amb tot, us recomano que us llegiu detingudament la normativa completa ja que si no la coneixeu, podeu arribar a perdre algun combat sense saber perquè.

- Desapareix el KOKA. Les puntuacions podran ser YUKO, WAZA ARI i IPPON
- OSAE KOMI de 25 segons: YUKO (15 segons), WAZA ARI (20 segons) i IPPON (25 segons) - El SHIDO és l'única amonestació possible. La primera penalització no tindrà efecte. El segon SHIDO és un YUKO per a l'adversari, el tercer serà un WAZA ARI per al contrari i al quart SHIDO, perdrem el combat.
- Tècnica d'OR a un màxim de 3 minuts. El primer SHIDO no representarà perdre el combat.
- Accions al límit del tatami vàlides si hi ha contacte amb l'àrea de combat. Igual que es feia fins ara en el NE WAZA, no s'aplicarà MATE si un dels competidors toca amb qualsevol part del seu cos, l'àrea central.
- Desqualificació si el judogui no compleix les mides reglamentàries. El judoca és el màxim responsable de portar el judogui amb les mides reglamentàries. Apareix el SOKUTEIKI com a dispositiu de mesura de les mides del judogui. Si l'àrbitre comprova les mides del judogui i no són correctes, aplicarà HANSOKU MAKE i el judoca perdrà el combat.

A més, també se sancionarà amb SHIDO:

- Rebutjar el KUMI KATA deixant d'agafar o fent que l'altre es deixi
- Bloquejar el KUMI KATA empenyent amb els braços
- Bloquejar el KUMI KATA apretant al contrari cap a baix per impedir els seus atacs
- Mantenir una posició excessivament defensiva
- Agafar amb la mà el pantaló de l'adversari, ja sigui per atacar o per defensar-se
- Realitzar un fals atac llençant-se d'esquena, sense desequilibri ni intenció de projectar
- Realitzar un fals atac llençant-se de genolls sense desequilibri ni intenció tèncica de projectar

Crec que amb aquestes normes es busca afavorir l'espectacle i el bon judo ja que es deixen de banda les pràctiques més negatives que alguns judoques posaven en pràctica per guanyar els seus combats. A vosaltres què us semblen? Hi veieu algun inconvenient?

Què és el Kata?

En anteriors ocasions hem parlat dels diversos Kates que existeixen en el món del Judo i hem pogut veure alguns vídeos il·lustratius. Avui hem rebut una recomanació d'en Miquel Àngel Vicens, cinturó negre 3r Dan, del Judo Club Felanitx (Mallorca), que reflexiona sobre la importància del Kata en el Judo i que és molt interessant de llegir.

Jo no sóc un gran amant dels Kates ni tampoc estic massa d'acord amb la importància que se'ls dóna a l'hora de treure's els diversos Dans de cinturó negre però us recomano que feu un cop d'ull a aquest especial que explica clarament què són els Kates, quin ordre és el correcte per aprendre'ls i quin significat tenen, entre d'altres curiositats.

Que és el Kata? Reflexions sobre la importància del Kata en Judo

Com sempre, hi ha d'haver opinions per a tots els gustos i, segons el que ens comenta el Miquel en el seu e-mail, el document pot servir com a punt de partida per a generar un debat entorn a uns Kates que, darrerament, estan adquirint la importància que en Jigoro Kano, els donava en el procés d'aprenentatge del Judo.

Vosaltres què en penseu?

Tai otoshi

A El blog del Judo hem parlat en algunes ocasions de Tai Otoshi però buscant entre els articles que ja hem escrit, no n'he trobat cap que tracti específicament aquesta tècnica. Com que és una de les meves tècniques preferides, m'ha semblat que posar aquest vídeo podia ser una bona manera d'ensenyar de què estem parlant. El Tori torna a ser en Mike Swain i executa Tai otoshi en diverses direccions i de diferents maneres. El vídeo m'agrada perquè permet aproximar-se a la tècnica observant des d'un pla general fins a concretar en plans més curts que ens mostren els desequilibris, els moviment dels braços, el de les cames, etc.

Coneixeu altres maneres de fer-la? La combineu amb altres tècniques? En teniu exemples en vídeo? Com sempre, si ho voleu, podeu explicar-nos la vostra manera de fer-la als comentaris.

Noves maneres de lligar-se el cinturó

Fa un temps ja vàrem parlar de com lligar-se el cinturó seguint uns quants vídeos. Avui, he descobert un nou vídeo a la pàgina del Judo San Fernando que ens mostra noves formes des del principiant fins a l'expert i que ens explica per a què serveixen. Així hi podrem veure la forma bàsica, la de competició (que es deslliga més fàcilment i permet recuperar l'alè mentre es torna a lligar), la de kata (que si està ben feta, el cinturó no es deslliga mai i permet fer l'exhibició sense problemes; aquesta també està recomanada per als més petits ja que així si el professor els lliga el cinturó a l'iniciar la classe s'assegura que no l'haurà de tornar a lligar en tota la sessió perquè no se'ls desfarà), un apartat amb els errors més freqüents i un bonus per aprendre a lligar-se els pantalons del judogui correctament.

Espero que us agradi!

Quina és la millor edat per començar a fer Judo?

Alguna vegada us heu preguntat quina és la millor edat per començar a fer Judo? Vosaltres quants anys teníeu quan vàreu començar? Avui he trobat un article molt interessant al blog de Mokuren Dojo on ens expliquen el seu punt de vista (en anglès) i m'han vingut ganes de comentar-lo.

Per a tots aquells que no us sentiu gaire còmodes amb l'idioma de Shakespeare, us faig un breu resum, per si teniu fills i penseu apuntar-los a un gimnàs a aprendre Judo.

Pautes bàsiques per iniciar-se en el Judo:

• Nens i nenes de 3 i 4 anys: poden escalfar i fer alguns exercicis específics, però la majoria no tenen la coordinació física necessària per poder fer exercicis i tècniques complexes. Els agradar fer randoris amb companys de la seva mateixa edat i mida. S'ha de buscar que els nens es diverteixin per evitar que perdin interés en l'esport i continuïn practicant-lo l'any següent.
  


• Nens i nenes de 5 a 6 anys: és l'edat ideal perquè els més petits comencin a practicar alguna activitat esportiva. Els 6 anys sembla ser l'edat recomanada per al començament de les classes de judo però, com amb tot, sempre hi ha excepcions i s'ha de tenir en compte la maduresa física i intel·lectual de l'infant. Continua la diversió a les classes però seguint els esquemes marcats per al bon funcionament de la classe.
  


• Nens i nenes de 7 i 8 anys: són més competitius, tenen més coordinació i fan millor les coses en els randoris. Alguns tenen dificultats a l'hora de realitzar exercicis repetitius. Comencen a entendre les normes i l'estructura de la classe però s'ha de tenir en compte que continuen sent nens i que, sovint, es comporten com els més petits.
  


• Nens i nenes de 9-12 anys: es va augmentant la dificultat progressivament i ja es poden fer coses més complicades però continuen gaudint de l'aprenentatge basat en els jocs.
  


• Al voltant dels 13 anys es comencen les classes amb l'estil de les dels adults. En general els joves són prou grans i tenen la suficient coordinació per iniciar-se en el món de la competició i per dur a terme exercicis complexos sense problemes.

Com us he comentat, aquest és el punt de vista de la gent de Mokuren Dojo i, com sempre, hi haurà gent que no hi estarà d'acord. A mi m'ha semblat que és una bona guia però si teniu algun altre punt de vista, esteu convidats a fer-nos-lo saber en els comentaris.

Quadern de judo per pintar

A través del Judo San Fernando descobrim una autèntica meravella per als més petits i per als que no ho són tant. Es tracta d'un quadern editat ja fa un temps per la Federació Madrilenya de Judo que està destinat a promoure el coneixement del Judo entre els més petits a través de diverses fitxes que es poden pintar i que mostren diverses tècniques, conceptes i jocs del nostre esport.

Us deixo el Cuaderno de Judo para colorear en un format que he copiat dels amics del Judo Nova Unió i que m'ha semblat prou útil ja que ens permet veure el document com si el tinguéssim a les mans i imprimir-lo si ens interessa. Aquí podeu anar passant les miniatures però si feu clic sobre la imatge, podreu veure la revista a pantalla completa.

Espero que als més petits us agradi i que als més grans us serveixi per repassar o per aclarir alguns conceptes que a vegades oblidem.

De ashi barai

Torno a ser aquí amb un vídeo espectacular d'una tècnica que pot semblar senzilla però que, com veureu, proporciona grans alegries a aquells judoques que saben aplicar-la en competició. Es tracta de De Ashi Barai i consisteix en una escombrada a la cama que l'adversari té avançada.

Com sempre, si la combinem amb altres moviments com Hiza guruma, Ouchi gari o Kouchi gari, entre d'altres, segur que la farem encara més efectiva.

Judo primitiu amb Kyuzo Mifune

Acabo de trobar un vídeo instructiu dels origens del judo amb Kyuzo Mifune, que em sembla que encara no havia vist. Té una durada de més de 7 minuts i està comentat en japonès.

M'ha semblat interessant per veure com era el judo en els seus inicis i també per mostrar-ne algunes facetes desconegudes, fins i tot per molts judoques, com ara la luxació de genolls o la seva utilització com a defensa personal davant d'espases o bastons, per exemple.

Espero que us agradi.

L'escalfament en el Judo

En el Judo, a l'igual que en la majoria d'esports, és molt important realitzar un bon escalfament abans de cada sessió per poder evitar possibles lesions.

L'escalfament ens ajudarà a poder realitzar els exercicis de la classe o la competició sense riscos i posarà el nostre cos en situació davant l'esforç físic que realitzarem a continuació.

És recomanable seguir una pauta que afecti tots els músculs i articulacions amb els que haurem de treballar però també és interessant anar afegint variacions per no fer l'escalfament tan monòton. L'escalfament s'ha d'adequar a l'edat i estat físic dels participants i pot incloure des de jocs per als més petits fins a randoris al terra pels adults, passant per una àmplia gamma d'exercicis i estiraments destinats a aquesta finalitat.

En el cas de judoques principiants és recomanable que el professor ensenyi correctament què s'ha de fer i controli en cada moment la realització de l'escalfament per tal que els alumnes el facin de la millor manera possible. Amb l'edat i l'experiència els escalfaments es poden anar fent més autònoms i és cada judoca el que decideix els exercicis que necessita, tot i que sempre és millor que el mestre doni algunes indicacions sobre el treball que té previst en l'entrenament.

L'escalfament serà diferent si ens trobem en una classe d'iniciació al judo, un entrenament d'adults o una competició. En tots els casos però, és important que no es facin pauses entre mig de la sessió d'escalfament i que es realitzin els exercicis de manera consecutiva sense reposar fins haver acabat.

Els escalfaments de judo han d'incloure exercicis i repeticions individuals de les tècniques i desplaçaments que es realitzaran a continuació, ja siguin a terra o de peu dret, per tal d'augmentar la coordinació dels moviments i la velocitat d'execució i per poder automatitzar-los perquè surtin espontàniament en la pràctica habitual del judo.

El més important és que l'escalfament que realitzem s'adeqüi a l'exercici que haguem de fer a continuació ja que si deixem alguna zona del nostre cos sense preparació i després l'hem d'utilitzar "en fred" mentre entrenem o competim tenim més possibilitats de lesionar-nos.

Finalment, després de realitzar l'esforç físic és recomanable fer una sessió d'estiraments per destensar el cos i tornar-lo a la dinàmica habitual, però d'això ja en parlarem en un altre article.

Agraïments a Dojo Kimura, Judo en Costa Rica i Yudo Linger pels continguts i la imatge d'aquest article.

El Kumikata més fort

Avui us porto un vídeo interessant de la mà del Podcast de l'OKCDT que ens mostra un senzill exercici per millorar i augmentar la nostra força a l'hora d'agafar el judogui del company o la companya. És el que en l'argot del judo s'anomena el kumikata, del que ja hem parlat en alguna altra ocasió.

Es tracta d'un senzill acte que podem fer en qualsevol lloc i en qualsevol moment (això és el que més m'ha agradat de la idea) i que només requereix un tros de paper de diari. Amb una sola mà hem d'intentar deixar el full de paper el més petit possible i arrugar-lo amb l'única ajuda dels nostres dits. Jo ja ho he provat i us prometo que al tercer full ja es noten els efectes, tot i que suposo que s'ha d'anar repetint amb regularitat per poder recollir-ne els fruits. A veure quantes pàgines seguides podeu rebregar vosaltres? Ui quin munt! Segur que els vostres adversaris ho notaran aviat!

Prejudo

Repassant els articles que he escrit a El Blog del Judo he vist que he parlat poques vegades del judo infantil, el que més llicències concentra a Espanya i a la majoria de països on es practica.

Alguns entesos recomanen que els nens i nenes que vulguin iniciar-se en la pràctica del judo ho facin a partir del 6 anys, tot i que cada vegada hi ha més infants que ho fan abans (a partir dels 4 o els 5).

El judo que s'ensenya a aquestes edats té poca cosa a veure amb el que fan els judoques adults i és per això que avui us vull parlar del que s'anomena prejudo i que consisteix en la realització d'exercicis i jocs que es basen en el forcejament (una acció natural dels nens), en equilibris i desequilibris, empentes, estirades, etc. que constitueixen els aspectes bàsics per a l'especialització posterior i l'aprenentatge dels principis del Judo.

Buscant per la xarxa sobre aquest tema he trobat diversos espais on es parla del prejudo però m'he "quedat" amb un article molt interessant d'Antonio Méndez Giménez titulat 'El pensamiento táctico en el Judo' i que podeu veure, entre d'altres llocs, a la web del Judo Club Ciudad de Murcia

A continuació, la llista de jocs recopilada per l'Antonio Méndez per iniciar-se en el Judo. Com sempre, si en coneixeu algún altre i el voleu compartir, deixeu un comentari i l'afegirem.

1. Baralla de galls
Per parelles i a la gatzoneta amb les mans al capdavant. Es tracta de derrocar al contrari per l'acció d'empènyer sobre els palmells de les seves mans. Es pot saltar en totes les direccions, però no és vàlid posar-se de peu. Igualment, un jugador perdrà si toca el terra amb qualsevol part del cos que no sigui la planta dels peus. Variant: Igual, agafats de les mans.

2. La bandera
Es requereix un banderí o simplement un alumne col·locat en el centre del cercle. Grups de 3 a 10 participants realitzen una rotllana agafats per les mans o pels canells dels companys. Consisteix en traccionar i/o empènyer del cercle sense deixar-se anar perquè uns altres arribin a tocar l'objecte central. La persona que el toqui perd un punt, a l'igual que el que trenqui la cadena.

3. Lluita d'equilibri
Per parelles, en un banc suec o en una línia del terra. Consisteix a veure qui es manté en equilibri a la pota coixa. Per a això es col·locaran als costats del banc o de la línia i aniran saltant amb les mans en el clatell. Una vegada que s'aproximin, intentaran desequilibrar-se, mitjançant empentes, de manera que vencerà el que quedi damunt del banc.

4. Dominats
Es divideix la classe en dos equips, un que duu el cinturó posat i l'altre sense ell. L'equip que va sense cinturó persegueix a l'altre i intenta capturar-lo i immobilitzar-lo. Una vegada que l'esquena toqui més de tres segons al terra, els immobilitzats queden quiets agafats per un de l'equip contrari. Està permès que vagin dos contra un o tres contra un, però com que cada vegada que agafin a un contrari s'ha de quedar un amb ell, al final s'hauran aparellat un contra un. En aquest moment el professor cridarà osae komi i intentaran sortir de la immobilització durant 30 segons. Es conta el nombre d'imobilitzats que ha aconseguit escapar-se. Després s'inverteixen els papers i es fa un nou recompte. Guanyarà l'equip que hagi obtingut major puntuació.

5. El ball del judo
Els nens formaran rotllanes agafats per les mànigues i en sentir una senyal, hauran d'intentar escombrar els peus dels seus companys. Si s'arriba a recolzar el genoll o qualsevol altra part del cos que no siguin els peus en el sòl es queda eliminat.

6. Posa't dret
Per parelles. Un membre de la parella es tomba a terra i el contrari l'agafa fort a l'alçada dels genolls amb tots dos braços. El primer intenta posar-se dret i separar les mans de terra almenys durant tres segons i en menys d'un temps determinat (15 o 30 segons). El contrari intenta impedir-li.

7. Empènyer per parelles
La parella es col·loca, de peu i un davant de l'altre a cada costat d'una línia, amb les mans en els muscles del contrincant. Al senyal, ambdós empenyen cap endavant per a aconseguir sobrepassar la línia. Es pot jugar dintre d'un espai dibuixat a terra o en un matalàs del tatami per expulsar a l'altre.

8. Empenta pel darrere.
Igual, empènyer esquena contra esquena. En la mateixa disposició, un equip contra un altre.

9. Empenta asseguda.
Igual, asseguts i esquena contra esquena.

10. Empenta en grup.
Igual que l'anterior, en grups de dos, tres, quatre, etc. agafats pels colzes.

11. Empènyer al tossut.
De peu dret, un jugador empeny a un altre que es resisteix.

12. Sumo.
Per parelles. Es tracta d'empènyer al contrari fins a treure'l del terreny de joc o aconseguir aixecar els seus peus de terra.

13. Lluita pel cinturó
Per parelles. Al terra o de peu dret, en sentir el senyal, els contrincants hauran de lluitar per aconseguir deslligar i apoderar-se del cinturó del contrari. Variant: A més, s'han de lligar els peus de l'adversari.

14. La guerra
Els dos equips es col·loquen a la mateixa distància d'una línia central. Al senyal, ambdós avancen i tracten d'aconseguir treure als de l'equip contrari per una línia de fons del seu tatami. El que és tret pel costat contrari al seu és eliminat. Guanya l'equip que abans treu als seus contraris. No es permet copejar, només empènyer i arrossegar.

15. A la pota coixa
Cada jugador elevarà la cama esquerra, que serà agafada del turmell pel contrari. Cada participant intentarà fer perdre l'equilibri al contrari, amb moviments de les cames. Variants: Cada jugador se subjecta la seva cama esquerra i intenta fer perdre l'equilibri al contrari, copejant-li a la mà lliure amb els palmells oberts.

16. Palmells al pit
Asseguts un al costat de l'altre, empenyen amb els palmells al pit del company per a vèncer-lo cap endarrere. Perd el que recolzi l'esquena o les mans a terra.

17. Lluita d'esquenes
Per parelles, asseguts, esquena contra esquena, entrellacen els braços amb el company. El joc consisteix en intentar tombar l'adversari cap a la dreta. Igual, cap a l'esquerra. Igual, tombant al contrincant cap a un o un altre costat fins aconseguir imobilitzar-lo durant uns instants.

18. Pols gitano
Per parelles, els participants s'agafen d'una mà, l'altra va a l'esquena i col·loquen un peu avançat, en contacte amb el del company. El joc consisteix en forcejar per aconseguir desequilibrar l'adversari i fer que mogui el peu avançat. El peu endarrerit es pot desplaçar, pivotant sobre l'avançat. Després es canvia de mà.

19. La mula tossuda
Per parelles. Un membre de la parella, la mula, es col·loca a quatre grapes amb els malucs alts. El company l'empeny intentant arribar fins a un lloc determinat, mentre la mula es resisteix avançar.

20. Tornar l'estàtua
Per parelles. Un alumne es tomba de panxa a terra amb les cames i braços oberts, estesos i rígids. L'altre intenta voltejar l'estàtua vencent la seva oposició i amb un temps determinat (20-30 segons). No es permeten pessics, cops ni pessigolles.

21. Arrencar cebes
Un alumne -el "calçot"- es tomba de cara amunt. El company li agafa els braços i intenta aixecar l'esquena i el cul del primer, que es resisteix. Es pot augmentar la dificultat afegint resistència al "calçot" amb altres companys que l'aguantin i situant-los asseguts en filera.

22. Escac i mat
Dos equips de quatre a quinze jugadors. Es traça una línia separadora dels espais dels equips i cada grup tria un rei. Es tracta d'atrapar als contraris i dur-los cap al propi camp, on el rei - que només podrà moure's pel seu terreny- els "tocarà", fent-los presoners. Unicamente ell té poder per a aconseguir ostatges mitjançant aquest acte. Els que siguin capturats així, passaran a formar part d'aquest bàndol. Si es formen cadenes humanes els jugadors no podran ser "tocats" pel rei mentre un dels seus integrants estigui trepitjant el camp propi.

23. Lluita a la frontera
Dos equips de quatre a quinze jugadors. Ambdós equips conten amb el mateix nombre de participants. La meitat de cada equip es troba en l'espai intermedi dels dos camps, agafats per les mans a un adversari. La resta ajudarà al que ho consideri oportú. Es tracta de dur a l'equip contrari al camp propi, de manera que aquell que sigui traslladat a la zona contrària canviarà d'equip. Es pot considerar un temps determinat de joc o concloure quan un equip es quedi sense membres.

24. El cercle de la vida
Dos equips estan enfrontats per la conquesta d'un espai delimitat. Per assolir la plena possessió del cercle s'haurà de desallotjar mitjançant empentes als jugadors del bàndol contrari. El jugador expulsat -que toqui amb ambdós peus fora del cercle-, serà eliminat.

25. Immobilitzacions
Per parelles. Un dels dos es tomba de panxa amunt. L'altre l'immobilitza de la manera més eficaç que sàpiga, controlant-li les cames, els braços i el cos. Al senyal de l'animador, l'imobilitzat tindrà un minut per escapar-se i posar-se de peu dret.

26. Judo a terra
Esquena contra esquena. Al senyal del professor tots dos es donen la volta i intenten immobilitzar al contrari sobre la seva esquena almenys tres segons. No està permès posar-se dret.

Super Judo TV

Molts de vosaltres sou uns atents seguidors de tots els vídeos que es pengen a internet sobre judo i visiteu assíduament llocs com youtube, o judovision per examinar els últims combats o per veure tècniques i maneres de fer noves.

Avui us recomanaré una font nova per anar mirant que sembla que promet bastant. Es tracta de Super Judo TV i és una iniciativa nordamericana que està començant però que ja té uns quants vídeos interessants. La idea sorgeix del sensei Leo White (judoca olímpic en dues ocasions amb els EUA) i es diferencia de la resta de propostes en què els vídeos estan enregistrats en alta definició (el de la tele del futur) i en format panoràmic i la qualitat de les imatges es nota.

Aquest fet té un inconvenient que pot fer que molts de vosaltres us desespereu a l'hora de descarregar-vos un dels vídeos, ja que ocupen més espai i costa més poder-los veure, però val la pena esperar-se ja que els continguts són bastant bons.

El millor que poder fer es visitar el web de Super Judo TV vosaltres mateixos. Jo us deixo un vídeo de mostra (que no és el que m'ha agradat més però és l'unic que puc visualitzar aquí) i us recomano l'especial sobre Defenses de Sankaku Jime.

Errors freqüents en Osoto gari i Ippon seoi nage

A través d'una consulta que ha arribat al meu e-mail ( elblogdeljudo@gmail.com ) he pogut conèixer l'Alfonso Gutiérrez Santiago (Professor de la Facultat de Ciències de l'Educació i de l'Esport de Pontevedra - Universitat de Vigo), i els seus estudis sobre diverses tècniques de judo que m'han semblat molt interessants.

Us deixo un parell d'enllaços per si hi us els voleu mirar:

- Errors en el model tècnic esportiu en la iniciació al judo: Osoto gari
- Errors en el model tècnic esportiu en la iniciació al judo: Ippon Seoi Nage

En el cas d'Osoto gari, els errors més freqüents en els judoques que s'inicien en el món del Judo són la falta d'extensió del peu de la cama que sega i el curt recorregut d'aquesta acció tant en la fase ascendent com en la descendent.

Pel que fa a l'Ippon, s'ha observat que es falla en la flexió dels genolls, així com en l'execució de la projecció del cos d'Uke sobre el costat, en lloc de per sobre del muscle de Tori.

Si us interessen, ja sabeu on trobar-los.

Masahiko Kimura

Masahiko Kimura (1917 -1993) és un dels judoques més reconeguts de tots els temps, no només per haver estat campió japonès de la categoria open (sense límits de pes) durant més de 13 anys, sinó, sobretot, pel combat que va disputar amb Helio Gracie (fundador del Jiu Jitsu brasiler) que el va desafiar a ell i a dos judoques més per promoure el seu art marcial.

Si us interessa podeu llegir més sobre la història d'aquest interessant personatge a través de Judo Info (en anglès) [1] [2] i [3] però si el que voleu és veure'l en acció us deixo dos vídeos. El primer és el combat entre Kimura i Gracie (amb un estil i unes normes bastant diferents de les del judo actual), mentre que el segon és una demostració de tècniques bastant interessant enregistrada quan ja tenia més de 60 anys.

Kata guruma

La gent del Judo Nova Unió ha editat un vídeo sobre Kata Guruma amb un possible evasió i una contra, dins la seva secció de vídeos a la carta 'PÍDENOS UNA TÉCNICA', que val la pena veure.

Si us interessa algun vídeo sobre judo que no localitzeu per internet, demaneu-lo a la web del Judo Nova Unió i han promès que els aniran fent tots, de mica en mica (ja que les peticions sembla que han estat bastant nombroses).

Una meravellosa iniciativa per difondre aspectes poc coneguts del judo.