Yawara, nou còmic sobre Judo en català

Aprofitant que avui és Sant Jordi i que a Catalunya és tradició que es regalin roses i llibres, us proposo una novetat editorial relacionada amb el món del Judo.

Es tracta del primer número d'un còmic del que ja havíem parlat anteriorment però que ara s'ha traduït al català: "Cinturó negre, Yawara!", que edita l'editorial Glénat i que es presentarà públicament al proper Saló del Còmic (del 7 al 10 de maig a Fira de Barcelona), tot i que ja està disponible a partir d'aquest mes d'abril.

Pel que he pogut llegir, fins fa poc l'autor del còmic original -Naoki Urasawa- no permetia la traducció de cap de les seves obres a d'altres idiomes i els seus fans havíen de comprar els originals en japonès o accedir a versions no oficials per poder seguir les seves històries. Actualment, però, la política d'aquest autor ha canviat i, per primera vegada, Yawara (o Cinturó negre, com es coneix aquí després de la sèrie que va emetre TV3) s'ha traduït a un altre idioma, el català, gràcies al Marc Bernabé i a la gent de Daruma.

Per acabar, no seria just amb vosaltres si no us descobrís un petit secret. A títol personal he pogut col·laborar amb aquesta publicació escribint una petita introducció sobre què és el Judo. Més o menys, he intentat sintetitzar l'esperit d'aquest blog en 5.000 caracters i crec que això pot ajudar els lectors i lectores del còmic a entendre una mica més les històries que s'hi expliquen i, el que és més important, a interessar-se pel nostre esport, el Judo.

Si no sabeu quin llibre regalar o si voleu llegir les històries de la Ginger, ja ho sabeu, una mica de Judo sempre va bé! Només val 7 € i si us hi enganxeu, la col·lecció completa són 29 números que aniran apareixent cada dos mesos. Espero que us agradi i ja em direu què us ha semblat la introducció!

Cinturó negre per a noies

Acabo de veure que hi ha algunes marques que estan comercialitzant uns cinturons negres específicament dirigits a les noies que practiquen judo.

Aquests nous cinturons tenen una franja blanca al mig que els diferencia dels cinturons negres habituals. Fa temps que les noies japoneses els utilitzen per diferenciar-se dels judoques masculins (es veu que al Japó els costa diferenciar els nois de les noies quan es posen un judogui) i em sembla que també té un cert significat masclista i separatista que classifica les noies amb un signe d'inferioritat.

A Espanya, fins fa 3 ó 4 anys estava prohibit portar-los en competicions oficials però sembla que actualment sí que es permet i que les noies d'algunes autonomies com Galícia, fa temps que el porten.

El cert és que es tracta d'un cinturó bastant vistós i que, en tractar-se d'una cosa poc utilitzada a casa nostra, segur que tindrà les seves compradores (i més endavant possiblement també compradors). Jo no ho acabo de veure clar. Es tracta d'un cas de discriminació per raons de sexe o d'una nova estratègia comercial per vendre més?

En qualsevol cas, cadascú és lliure de comprar-se el cinturó que vulgui.

Cinturó Negre, Ginger o Yawara

Amb aquests noms, és com coneixem a Catalunya una sèrie de dibuixos animats basada en un manga (còmic japonès) que ens explica les aventures i desventures de la Ginger Inokuma (traducció que les televisions autonòmiques d'aquí van donar a l'original japonès, Yawara) .

Avui us parlem de la Ginger perquè és una de les poques ocasions en què el públic en general ha tingut ocasió d’acostar-se al Judo a través de la tele i d’aprendre’n alguns conceptes bàsics (per desgràcia a casa nostra les retransmissions esportives de judo no són gaire habituals, però això ho deixem per un altre dia).

La Ginger és una noia adolescent que vol viure una vida normal, com la resta de noies de la seva edat, però que té un avi, en Jigoro Inokuma, que havia estat campió de judo i que vol convertir-la en la campiona olímpica.

La figura de la Ginger o de la Yawara, com preferiu, es basa en Isao Inokuma, una judoka real que va guanyar la medalla d’or als Jocs Olímpics de Tokio, l’any 1964.

El còmic ens explica la trajectòria de la Yawara -des dels seus inicis en el judo fins la seva participació als JJOO de Seül 88 i, posteriorment, als del Barcelona 92- però també hi podem veure la seva evolució com a persona (els seus amors, les seves preocupacions quotidianes, etc.)

De la sèrie de TV se’n van fer 124 capítols i un especial en què la Ginger participa a les olimpíades d’Atlanta, l’any 1996. Abans però, la història ja s’havia portat al cinema amb una pel·lícula d’imatge real que crec que aquí no hem arribat a veure. (Vosaltres l’heu vist?)

Així doncs, ja sigui a través del manga, la sèrie de dibuixos animats o la pel·lícula, us recomano que, si no la coneixeu i en teniu l’ocasió, us acosteu al judo a través d’aquesta noia, ja que ens ofereix la possibilitat de conèixer una mica més el nostre esport, des d’un punt de vista poc habitual.