31 d’agost 2006

El Judo, la força i la flexibilitat justes

En l'entrenament d'ahir, el Joan, un company que acaba de començar a fer Judo i encara porta el cinturó blanc, ens va preguntar a mi i a un altre noi com ho havia de fer en un combat o randori per poder agafar-se a l'altre (kumi kata) de manera que fes força però que al mateix temps no se li quedessin els braços rígids.

Això és una de les coses que acostumen a passar als que s’inicien en el món del Judo però que amb la pràctica constant desapareixen ja que els moviments es fan més harmònics i s’aprèn a compaginar la flexibilitat amb la força en moments puntuals.

L'explicació que li vaig donar, amb una mica de filosofia, tot s'ha de dir, és que en el kumi kata hem d'actuar igual que si tinguéssim un ocell entre les nostres mans: no el podem agafar massa fort perquè si no, correm el risc d'ofegar-lo, però tampoc el podem deixar massa lliure perquè se'ns escaparà.