El grau de coneixement i el color dels cinturons: els kyus i els dans

En el judo existeixen diversos sistemes de colors per establir el grau de coneixements del judoka i la seva habilitat per realitzar les diferents tècniques de projecció, immobilització, estrangulació o luxació.

A Europa s’utilitza el sistema de colors ideat per Mikonosuke Kawaishi, que posteriorment es va generalitzar en la resta d’arts marcials, i que es basa en l’enfosquiment progressiu dels colors, des del blanc fins arribar al negre.

En els diversos nivells fins al cinturó marró, el grau s’anomena kyu (rokyu, gokyu, yonkyu, sankyu, nikyu i ikkyu) mentre que quan s’aconsegueix el cinturó negre, rep el nom de dan (shodan, nidan, sandan, jodan, godan, rokudan, sichidan, hachidan, kudan i judan).

Quan un mestre adquireix el 6è dan pot portar el cinturó de color blanc i vermell i quan arriba al 9è dan, es pot posar el cinturó de color vermell. El codi ètic del judo diu que si un mestre d’aquest nivell dirigeix un entrenament ha de portar aquests cinturons però que si participa en els randoris o combats ha de portar el cinturó negre, ja que seria una falta de respecte que un judoka de grau inferior pogués guanyar un mestre amb el cinturó vermell.

Al Japó o als Estats Units el sistema és lleugerament diferent i per als adults només disposen del color blanc i del color marró per definir les diverses fases d’aprenentatge anteriors al color negre. Al Japó, els nens que tenen el 1r, 2n o 3r kyu porten un cinturó de color morat mentre que als EUA, està generalitzada la utilització d’un sistema combinat (es fa servir el sistema de colors europeu però els joves amb el 1r kyu porten el cinturó morat).

En el següent gràfic podeu veure la distribució dels colors i els cinturons segons els graus de coneixement. Teniu en compte que, per als nens i nenes, a vegades s'utilitzen cinturons intermedis (blanc - groc, groc - taronja, taronja - verd, verd - blau o blau-marró):

Introducció a les tècniques del judo

El judoka pot utilitzar diverses formes de combat o tècniques que es classifiquen en dos grups segons es realitzin de peu dret (les anomenades tècniques de projecció o nage waza) o al terra (katame waza o ne waza).

Quan parlem del nage-waza ens referim a tècniques amb les que es busca el desequilibri de l’adversari i les poden subdividir en tachi waza (o l’art de projectar des de la posició de peu dret) o sutemi waza (quan un practicant està dret i l’altre no). Alhora, dins el grup del tachi waza, existeixen el te waza (tècniques de mà), el koshi waza (tècniques de cadera) i l’ashi waza (que agrupa les tècniques realitzades amb la cama o amb el peu) . Dins del sutemi waza hi trobem dues subdivisions més: el ma sutemi waza (quan tori es troba amb l’espatlla sobre el tatami) i el yoko sutemi waza (quan té un costat al terra)

Si ens centrem en el ne-waza podem guanyar el combat aplicant tècniques d’immobilització (osaekomi-waza), luxació (kansetsu waza) o estrangulació (shime waza)

Originàriament, Jigoro Kano també va recollir diverses tècniques addicionals encaminades a atacar els punts vitals del cos i que inclouen cops i immobilitzacions de les articulacions. Són les que s’agrupen amb el nom d’atemi waza però cal destacar que actualment, no s’ensenyen ni es practiquen en el judo esportiu.

Llista de Tècniques de Judo

El kumikata

El kumikata és la manera especial que tenen els judoques d'agafar-se i és el primer que s'ha de fer per intentar desequilibrar l'adversari.

Existeixen diverses maneres d'aferrar-se al company o companya de pràctiques, tot i que la bàsica consisteix en agafar amb la mà dreta el judogui del contrari a l'alçada de la seva solapa esquerra i, amb l'esquerra, la màniga dreta de l'altre, una mica més amunt del colze (les posicions s'inverteixen si ets esquerrà). Aquesta manera d'agafar-se evita que quan es cau es pugui posar el braç per parar el cop, amb el conseqüent risc de lesionar-se el colze.

En el kumikata no s'han de tenir els braços rígids però tampoc s'han de deixar solts. Cal trobar un terme mig per evitar que ens projectin i per poder començar els nostres atacs de manera ràpida, sense que ens endevinin les intencions. És important anar variant la manera d'agafar en funció de la tècnica que volguem fer i, amb el temps i la pràctica, és recomanable saber aferrar-nos tant pel costat dret com per l'esquerre.

Les caigudes o ukemis

El primer que hem d'aprendre quan ens disposem a practicar judo és a caure! A diferència d'altres arts marcials, al judo no es donen cops de puny ni de peu, sinó que es desequilibra l'adversari per fer-lo caure. Per aquest motiu, és bàsic que tot practicant del judo sàpiga com fer-ho sense fer-se mal.

Per aprendre a caure, cal practicar els diversos tipus de caigudes o ukemis amb freqüència i fixar-nos bé en cada moviment, per automatitzar-lo.

Al judo hi ha tres tipus diferents de caigudes, que es poden fer tant pel costat dret (migi) com per l'esquerre (hidari):

1. Les caigudes cap endavant
   En aquest grup hi podem trobar la caiguda de front o Mae-ukemi, que serveix per evitar que ens fem mal a la cara, el pit o l'abdomen, i la caiguda cap endavant en moviment o Mae-maware-ukemi, que es realitza rodant sobre el braç.
   
2. Les caigudes de costat o Yoko-ukemi
   
3. Les caigudes enrere o Ushiro-ukemi, que ajuden a protegir el cap, evitant que toqui el terra.
   
   
   

El respecte en el Judo: la salutació

En el Judo és habitual saludar al principi i al final de l'entrenament, tant al creador del Judo, Jigoro Kano, com al mestre o sensei que farà la classe.

També s'ha de saludar al company amb el que practiques, quan comences i acabes un exercici en parella o un combat d'entrenament (o randori).

Existeixen dos tipus de salutació, depenent de la posició en què es troben els judoques: si la pràctica és de peu dret, la salutació s'anomena Ritsurei; si es tracta d'un exercici de terra, la reverència es fa de genolls i rep el nom de Zarei.