20 de juliol 2006

Tatuatges i Judo

Kanji del Judo tatuat al pit d'un judoka
En la societat en què vivim cada vegada es tendeix més al culte al propi cos i hi ha molta gent que es fa algun tatuatge per lluir-lo a la platja, al gimnàs o pel carrer. N'hi ha de totes les mides, formes i colors, de més o de menys mal gust i es fan a tot arreu on ens puguem imaginar.

El món del judo no és una excepció i ja fa temps que vaig veient com molts judoques es tatuen els kanji (o ideogrames japonesos) del Judo en alguna part del seu cos. Ara que ja fa bon temps em pregunto si és una bona idea o no fer-me'n un.

La majoria dels que he vist són de mides reduïdes i n'hi ha que els porten a l'espatlla; d'altres se'ls tatuen al pectoral; uns tercers al bessó i d'altres al braç, però jo no sé què fer.

El judo m'agrada molt i tot el que hi està relacionat també, però no sé si això d'inscriure-s'ho a la pell i fer-se un tattoo és una bona pensada.

Vosaltres què faríeu?

Cinturó Negre, Ginger o Yawara

La Ginger o Yawara Inokuma

Amb aquests noms, és com coneixem a Catalunya una sèrie de dibuixos animats basada en un manga (còmic japonès) que ens explica les aventures i desventures de la Ginger Inokuma (traducció que les televisions autonòmiques d'aquí van donar a l'original japonès, Yawara) .

Avui us parlem de la Ginger perquè és una de les poques ocasions en què el públic en general ha tingut ocasió d’acostar-se al Judo a través de la tele i d’aprendre’n alguns conceptes bàsics (per desgràcia a casa nostra les retransmissions esportives de judo no són gaire habituals, però això ho deixem per un altre dia).

La Ginger és una noia adolescent que vol viure una vida normal, com la resta de noies de la seva edat, però que té un avi, en Jigoro Inokuma, que havia estat campió de judo i que vol convertir-la en la campiona olímpica.

La figura de la Ginger o de la Yawara, com preferiu, es basa en Isao Inokuma, una judoka real que va guanyar la medalla d’or als Jocs Olímpics de Tokio, l’any 1964.

El còmic ens explica la trajectòria de la Yawara -des dels seus inicis en el judo fins la seva participació als JJOO de Seül 88 i, posteriorment, als del Barcelona 92- però també hi podem veure la seva evolució com a persona (els seus amors, les seves preocupacions quotidianes, etc.)

De la sèrie de TV se’n van fer 124 capítols i un especial en què la Ginger participa a les olimpíades d’Atlanta, l’any 1996. Abans però, la història ja s’havia portat al cinema amb una pel·lícula d’imatge real que crec que aquí no hem arribat a veure. (Vosaltres l’heu vist?)

Així doncs, ja sigui a través del manga, la sèrie de dibuixos animats o la pel·lícula, us recomano que, si no la coneixeu i en teniu l’ocasió, us acosteu al judo a través d’aquesta noia, ja que ens ofereix la possibilitat de conèixer una mica més el nostre esport, des d’un punt de vista poc habitual.

10 de juliol 2006

Breu diccionari japonès - català sobre el judo

Diccionari català - japonès del judoAquest és un breu recull d'alguns dels termes japonesos més utilitzats en el Judo, amb la seva traducció al català


A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z







A

Arashi. – Tempesta.
Ashi. - Cama, peu.
Ashi-harai. - Escombrar les cames (peus)
Ashi-garami.- Enroscar la cama.
Ashi-waza.- Tècniques de cames (peus)


B

Barai.- Escombrada
Basami.- Tisores


D

De.- Endavant, avançat
Dojo.- Lloc on es practica el Judo, gimnàs


E

Ebi.- Tenalles, pinces
Eri.- Coll


G

Gaeshi (Kaeshi).- Contra tècnica
Gaeshi-waza.- Tècniques de contraatac
Garami.- Mantenir
Gari.- Escombrar lluny en forma d’arc
Gatame(Katame)-waza.- Tècniques de retenció
Goshi (Koshi).- Cadera
Guruma.- Roda


H

Hadaka.- Despullat
Hane.- Aleta, aspa.
Hara.- Estómac
Harai.- Escombrar
Harai goshi.- Projecció escombrant la cadera
Hasami.- Tisores
Hidari.- Esquerra
Hiji.- Colze
Hikomi gaeshi.- Acció rodant de forma entrellaçada
Hiza.- Genoll
Hon.- Base


J

Jime (shime).- Estrangulament
Juji.- Creuat


K

Kaeshi.- Contraatac
Kake.- Llençar
Kami.- Cap
Kata.- Espatlla
Kawazu gake.- Enroscar la cama
Kesa.- Diagonal, bufanda
Ko.- Petit
Koshi (goshi).- Cadera
Koshi-waza.- Tècniques de cadera
Kubi.- Coll
Kuzure.- Variant
Kuzushi.- Desequilibri


M

Mae.- Endavant
Mae-ukemi.- Caiguda endavant
Maitta.- Em rendeixo
Maki.- Enrotllar
Makikomi.- Caure rodant entrellaçats
Migi.- Dreta
Morote.- Totes dues mans


N

Nage.- Llançament, projecció


O

O.- Gran
Obi.- Cinturó
Ocurri.- Totes dues
Osae.- Immobilitzar
Osae-komi.- Immobilització
Otoshi.- Vall


R

Randori.- Combat de pràctica
Rei.- Salutació
Ritsurei.- Salutació de peu
Ryo (Rio).- Totes dues


S

Sabaki.- Desplaçament
Sankaku.- Triangle
Sensei.- Profesor, mestre
Shiai.- Combat
Shime-waza.- Tècniques d’estrangulació
Sode.- Màniga
Sutemi-waza.- Tècniques de sacrifici


T

Tachi-waza.- Tècniques de peu
Tachi-rei.- Salutació de peu
Tai.- Cos
Tani.- Vall
Te-waza.- Tècniques de mà
Tori.- El que ataca o fa la projecció


U

Ude.- Braç
Ude-kansetsu-waza.- Tècniques de palanca al braç
Ude gaeshi.- Voltejar luxant elbraç
Uke.- El que rep la tèncica
Ukemi.- Caiguda controla
Ura.- Invers
Ushiro.- Enrere


W

Waki.- Aixella
Waki gatame.- Luxació amb control axil·lar
Waza.- Tècnica


Y

Yoko.- Costat, lateral


Z

Za.- De genolls, agenollat
Zarei.- Salutació de genolls

16 de maig 2006

L'arbitratge i la puntuació en el judo

Arbitre de judo marcant un ipponEn les competicions oficials de judo sempre hi ha tres àrbitres: el principal (que dirigeix el combat) i dos jutges de cadira (que serveixen de suport i determinen si una acció s'ha produït dins o fora del tatami).

Els àrbitres de judo han de conèixer bé l'esport per poder atorgar els punts correctament per a cada acció del judoka. Així com en altres esports hi ha gols (que es sumen d'un en un) o cistelles (que poden ser de dos punts o de tres), el judo també té un sistema característic per puntuar:


Ippon. - És la màxima puntuació en el judo. Quan se n'aconsegueix un, el combat s'atura i el judoka que l'ha aconseguit, guanya. Això pot passar:
  • quan un competidor projecta l'altre de manera controlada, amb velocitat i força considerable i aquest cau d'esquena,
  • quan l'immobilitza a terra (osaekomi) durant un període de 25 segons
  • quan un competidor es rendeix davant d'una estrangulació o luxació (picant dues vegades consecutives amb la mà o amb el peu a terra o al company o dient la paraula maitta)
  • quan no es pot continuar el combat, en el moment en què l'altre rep una amonestació de hansoku-make.

Wazza ari. - El waza ari és la segona màxima puntuació en el judo, de manera que si un judoka n' aconsegueix dos en un mateix combat, l'àrbitre automàticament li atorga un ippon(és el que s'anomena waza ari awasete ippon). Així, un waza ari es pot aconseguir:
  • quan un competidor projecta l'altre de forma controlada però a la tècnica li falta algun dels factors clau perquè sigui ippon
  • quan s'aconsegueix un osaekomi durant més de 20 segons però menys de 25
  • si l'altre judoka rep una sanció en forma de keikoku això equival a un waza ari per a nosaltres


Yuko. - El yuko es produeix quan:

  • quan un judoka projecta l'altre amb control però li falten dues de les característiques necessàries per aconseguir un ippon
  • quan s'immobilitza l'altre durant un període superior als 15 segons i inferior als 20
  • si es sanciona l'altre amb un chui

Koka. - El koka és la puntuació més baixa en el judo i es produeix:

  • quan un judoka projecta l'altre amb control i aquest cau sobre una de les seves
    espatlles, una cuixa o sobre les nalgues amb velocitat i força
  • quan s'immobilitza l'altre durant més de 10 segons però menys de 15
  • si es sanciona l'altre amb un shido

A més, en el judo també existeixen diverses penalitzacions que són shido, chui, keikoku i hansoku make i que es poden atorgar per falta de combatitivitat, en no realitzar cap moviment d'atac, o per a dur a terme algunes accions antireglamentàries.

Actualització de les regles del Judo que entra en vigor l'1 de gener de 2009

10 de maig 2006

El grau de coneixement i el color dels cinturons: els kyus i els dans

Cinturó negreEn el judo existeixen diversos sistemes de colors per establir el grau de coneixements del judoka i la seva habilitat per realitzar les diferents tècniques de projecció, immobilització, estrangulació o luxació.

A Europa s’utilitza el sistema de colors ideat per Mikonosuke Kawaishi, que posteriorment es va generalitzar en la resta d’arts marcials, i que es basa en l’enfosquiment progressiu dels colors, des del blanc fins arribar al negre.

En els diversos nivells fins al cinturó marró, el grau s’anomena kyu (rokyu, gokyu, yonkyu, sankyu, nikyu i ikkyu) mentre que quan s’aconsegueix el cinturó negre, rep el nom de dan (shodan, nidan, sandan, jodan, godan, rokudan, sichidan, hachidan, kudan i judan).

Quan un mestre adquireix el 6è dan pot portar el cinturó de color blanc i vermell i quan arriba al 9è dan, es pot posar el cinturó de color vermell. El codi ètic del judo diu que si un mestre d’aquest nivell dirigeix un entrenament ha de portar aquests cinturons però que si participa en els randoris o combats ha de portar el cinturó negre, ja que seria una falta de respecte que un judoka de grau inferior pogués guanyar un mestre amb el cinturó vermell.

Al Japó o als Estats Units el sistema és lleugerament diferent i per als adults només disposen del color blanc i del color marró per definir les diverses fases d’aprenentatge anteriors al color negre. Al Japó, els nens que tenen el 1r, 2n o 3r kyu porten un cinturó de color morat mentre que als EUA, està generalitzada la utilització d’un sistema combinat (es fa servir el sistema de colors europeu però els joves amb el 1r kyu porten el cinturó morat).

En el següent gràfic podeu veure la distribució dels colors i els cinturons segons els graus de coneixement. Teniu en compte que, per als nens i nenes, a vegades s'utilitzen cinturons intermedis (blanc - groc, groc - taronja, taronja - verd, verd - blau o blau-marró):


Els diversos cinturons i graus del judo