
Això és una de les coses que acostumen a passar als que s’inicien en el món del Judo però que amb la pràctica constant desapareixen ja que els moviments es fan més harmònics i s’aprèn a compaginar la flexibilitat amb la força en moments puntuals.
L'explicació que li vaig donar, amb una mica de filosofia, tot s'ha de dir, és que en el kumi kata hem d'actuar igual que si tinguéssim un ocell entre les nostres mans: no el podem agafar massa fort perquè si no, correm el risc d'ofegar-lo, però tampoc el podem deixar massa lliure perquè se'ns escaparà.